X
Es
trobava a la regió dels asteroides 325, 326, 327, 328, 329
i 330. Va començar, doncs, visitant-los per buscar-hi una
ocupació i per instruir-se.
Al
primer hi vivia un rei. El rei seia, vestit de porpra i d'ermini
en un tron molt senzill però majestuós.
-
Ah!, vet aquí un súbdit - va exclamar el rei quan va
veure el petit príncep.
I
el petit príncep es va preguntar:
"¿Com
em pot reconèixer si no m'havia vist mai ?"
No
sabia que pels reis el món és molt senzill. Tots els
homes són súbdits.
-
Acosta't, que et vegi millor - li va dir el rei, molt satisfet de
poder ser finalemnt rei d'algú.
El
petit príncep va buscar amb els ulls un lloc per seure,
però el planeta estava tot ocupat pel magnífic
mantell d'ermini. O sigui que es va quedar dret i, com que estava
cansat, va badallar.
-
Badallar en presència d'un rei és contrari a
l'etiqueta - li va dir el monarca -. T'ho prohibeixo.
No
puc estar-me'n - va respondre el petit príncep,
confús- He fet un viatge molt llarg i no he dormit...
-
En aquest cas - va dir el rei - t'ordeno que badallis. Fa anys que
no he vist badallar ningú. Per mi els badalls són
curiositats. Vinga!, torna a badallar. És una ordre.
-
Em fa vergonya... ja no puc... - féu el petit
príncep posant-se vermell.
-
Hmmm!, hmm! - va fer el rei -. Aleshores t'... t'ordeno que de
vegades badallis i de vegades...
S'embarbussava
una mica i semblava ofès.
Perquè
el rei per sobre de tot volia que se li respectes l'autoritat. No
tolerava la desobediència. Era un monarca absolut.
Però, com que era molt bo, donava ordres raonables.
"Si
ordenava", solia dir, "si ordenava a un general que es
transformés en ocell marí i el general no
m'obeís, no seria culpa del general. Seria culpa meva".
-
¿ Puc seure ? va demanar tímidament el petit
príncep.
-
T'ordeno que seguis - li va respondre el rei, que va recollir
majestuosament un faldó del mantell d'ermini.
Però
el petit príncep estava sorprès. El planeta era
minúscul. ¿Sobre què devia regnar, el rei ?
-
Senyor - li va dir - perdoneu-me si us pregunto...
-
T'ordeno que em preguntis - va afanyarse a dir el rei.
-
Senyor... ¿ Sobre què regneu ?
-
Sobre tot - va respondre el rei, amb gran senzillesa.
-
¿ Sobre tot ?
El
rei, amb un gest discret, va indicar el seu planeta, els altres
planetes i les estrelles.
-
¿ Sobre tot això ? - va dir el petit
príncep.
-
Sobre tot això... - va respondre el rei.
Perquè
no era sols un monarca absolut, també era un monarca
universal.
-
¿ I les estrelles us obeeixen ?
-
Es clar - va dir el rei -. Obeeixen immediatament. No tolero la
indisciplina.
Un
poder tan gran va meravellar el petit príncep. Si
l'hagués tingut ell, hauria pogut presenciar, no pas
quaranta-quatre, sinó setanta-dues, o fins i tot
dues-centes postes de sol el mateix dia, sense haver de moure mai
la cadira ! I com que estava una mica trist per culpa del record
del seu petit planeta abandonat, es va atrevir a sol.licitar una
gràcia al rei:
-Voldria
veure una posta de sol... Feu-me el favor... Ordeneu al sol que es
pongui...
-
Si jo ordenava a un general que volés d'una flor a l'altra
com si fos una papallona, o que escrivís una
tragèdia, o que es transformés en ocell marí,
i el general no executava l'ordre rebuda, ¿qui en tindria la
culpa, ell o jo?
-
Seríeu vós - va dir el petit príncep
convençut.
-
Exactament. A cadascú se li ha d'exigir el que
cadascú pot oferir - va continuar el rei -. L'autoritat
reposa, en primer lloc, sobre la raó. Si ordenes al teu
poble que vagi a llançar-se a mar, farà la
revolució. Jo tinc dret a exigir obediència
perquè les meves ordres són raonables.
-
¿ I la meva posta de sol que ? - va recordar el petit
príncep que no oblidava mai cap pregunta, un cop l'havia
feta.
-
La tindràs, la posta de sol. Jo l'exigiré.
Però esperaré, amb la meva ciència de
governar, que les condicions siguin favorables.
-
¿ I això quan serà ? - es va informar el petit
príncep.
-
Hmm ! hmm ! - li va respondre el rei, que primer de tot va
consultar un calendari gruixut -, hmm!, hmm!, serà cap a...
cap a... serà aquest vespre cap a les set quaranta! I ja
veuràs com seré ben obeit.
El
petit príncep va badallar. Trobava a faltar la posta de sol
que no havia tingut. I a més ja s'avorria un mica:
-
No hi tinc res mes a fer, aquí - va dir al rei -. Me'n
torno a anar.
-
No te'n vagis - va respondre el rei, que estava tan satisfet de
tenir un súbdit -. No te'n vagis, et faig ministre!
-
¿ Ministre de què ?
-
De... de justícia !
-
Però si no hi ha ningú per jutjar !
-
No ho sabem - va dir el rei -. Encara no he fet la volta al meu
reialme. Sóc molt vell, no tinc lloc per una carrossa i
caminar em cansa.
-
Oh, però jo sí que ho he vist - va dir el petit
príncep, abocant-se a ventar un cop d'ull a l'altra banda
del planeta -. Allà tampoc hi ha ningú.
-
Doncs et jutjaràs tu mateix - va respondre el rei -.
És la cosa més difícil. És molt
més dificil jutjar-se un mateix que jutjar els altres. Si
arribes a jutjar-te bé és que ets un autèntic
savi.
-
Jo - va dir el petit princep -, em puc jutjar a mi mateix a
qualsevol lloc. No cal que visqui aquí.
-
Hmm!, hmm! - va dir el rei -, em sembla que en algun lloc del meu
planeta hi ha una rata vella. La sento de nit. Podràs
jutjar la rata. De tant en tant la pots condemnar a mort.
Així la seva vida dependrà de la teva
justícia. Però cada vegada li perdonaràs la
vida per estalviar-la. Només n'hi ha una.
-
A mi - va respondre el petit príncep -, no m'agrada
condemnar a mort i em sembla molt que me'n vaig.
-
No - va dir el rei.
Però
el petit príncep, que havia acabat els preparatius, no va
voler entristir el vell monarca:
-
Si la vostra Majestat desitja ser obeïda puntualment, em
podria donar una ordre raonable. Per exemple, em podria ordenar
que me n'anés abans d'un minut. Em sembla que les
condicions són favorables...
Com
que el rei no responia, el petit princep primer va dubtar,
però després, amb un sospir, se'n va anar.
-
Et faig ambaixador - es va afanyar a cridar el rei aleshores.
Tenia
un aire de molta autoritat.
"Les
persones grans són molt extranyes", es va dir el petit
príncep, a si mateix, durant el viatge.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|