Vaig
necesitar molt de temps per entendre d'on venia. El petit
príncep, que em feia moltes preguntes, semblava que no
sentís mai les meves. Van ser paraules dites per casualitat
que, de mica en mica, m'ho van revelar tot. Així, la
primera vegada que va veure el meu avió ( no
dibuixaré pas l'avió, és un dibuix massa
complicat per mi) em va preguntar:
-
¿Què és aquesta cosa ?
-
No és cap cosa. Això vola. És un avió.
És el meu avió.
I
estava orgullós de fer-li saber que jo volava. Aleshores va
exclamar:
-
Com ! ¿ Has caigut del cel ?
-
Sí - vaig dir amb modèstia.
-
Oh ! Mira que curiós...
I
el petit príncep va fer una rialla molt bonica que em va
irritar molt. M'agrada que la gent es prengui les meves
desgràcies seriosament. Després va afegir:
-
Aleshores tu també véns del cel! De quin planeta ets
?
Inmediatament
vaig entreveure una llum en el misteri de la seva presència
i el vaig interrogar bruscament:
-
¿ O sigui que vens d'un altre planeta ?
Però
no em va respondre. Movia el cap suaument mentre mirava
l'avió:
-
És clar que, amb això, no pots venir de gaire
lluny...
I
es va tancar en un somieig que va durar molta estona.
Després es va treure el meu be de la butxaca i es va
submergir en la contemplació del seu tresor.
Ja
us podeu imaginar com em devia intrigar aquella mitja
confidència sobre "els altres planetes". I, és clar,
em vaig esforçar per saber-ne més coses.
-
¿ D'on vens, jovenet ? ¿ On és "casa teva" ?
¿ On te'l vols endur el meu be ?
Em
va respondre després d'un silenci meditatiu:
-
El que està bé, de la caixa que m'has donat,
és que a la nit li servirà de casa.
-
És clar. I si ets bon noi, també et donaré
una corda per lligar-lo durant el dia. I una estaca.
Aquesta
proposta va semblar que sobtava el petit príncep:
-
¿ Lligar-lo ? Quina idea més estranya !
-
Però si no el lligues anirà on voldrà i es
perdrà...
I
el meu amic va fer una rialla:
-
¿ Però on vols que vagi ?
-
A qualsevol lloc. Recte endavant...
Aleshores
el petit príncep va observar greument:
-
És igual, és tan petit, a casa meva !
I,
amb un mica de malencolia, potser, va afegir:
-
Recte endavant no es pot anar gaire lluny...
