IX
Em
sembla que per evadir-se va aprofitar una migració d'ocells
salvatges. El matí que havia de marxar va endreçar
tot el planeta. Va escurar ben escurats els volcans en activitat.
Tenia dos volcans en activitat. Li anaven molt bé, al
matí, per escalfar l'esmorzar. També tenia un
volcà apagat. Però, tal com deia ell: "No se sap
mai! " Per tant també va escurar el volcà apagat. Si
estan ben escurats, els volcans cremen a poc a poc i regularment,
sense erupcions. Les erupcions volcàniques són com
quan es cala foc en una xemeneia. Evidentment, a la nostra terra
som massa petits per escurar els volcans. És per
això que ens provoquen tnats maldecaps.
El
petit príncep també va arrencar, amb una mica de
malenconia, els últims brots de baobab. Es pensava que no
tornaria mai més. Però totes aquelles feines
familiars li van semblar, aquells matí, especialment
agradables. I, quan va regar per última vegada la flor i
estava a punt de posar-la sota la campana, es va adonar que tenia
ganes de plorar.
-Adéu
- va dir a la flor.
Però
no li va responre.
-Adéu
- ve repetir ell.
La
flor va tossir. Però no era per culpa del refredat.
He
estat beneita - va dir al final -. Perdona'm. Mira de ser
feliç.
El
va sorprendre l'absència de retrets. Es va quedar
desconcertat, amb la campana a mig aire. No entenia aquella calma
tan dolça.
-
És clar que t'estimo - li va dir la flor - No ho has sabut,
per culpa meva. No té cap importància. Però
has estat tant beneit com jo. Mira de ser feliç... Deixa
estar la campana. Ja no la vull.
-
Però el vent...
-
No estic pas tan refredada, tampoc... L'aire fresc de la nit
m'anirà bé. Sóc una flor.
-
Però els animals...
-
Bé he de suportar dues o tres orugues si vull
conèixer les papallones. Diuen que són molt
boniques. Si no ¿Qui em vindrà a veure ? Tu
seràs lluny. I les bèsties grosses no em fan por.
Tinc les meves urpes.
I
ensenyava ingènuament les quatre espines. Després va
afegir:
-
No t'entretinguis d'aquesta manera, em posa nerviosa. Has decidit
d'anar-te'n. Vés-te'n.
Perqué
no volia que la veiés plorar. Era una flor tan
orgullosa...
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|