VI
Ah
!, petit príncep, d'aquesta manera, i a poc a poc, vaig
anar entenent la teva petita vida malenconiosa. Durant molt de
temps l'única distracció que havies tingut havia
estat la dolçor de les postes de sol. Vaig saber aquest
detall el matí del quart dia, quan em vas dir :
-
M'agraden molt les postes de sol. Anem a veure'n una...
-
Però hem d'esperar...
-
¿ Esperar què ?
-
Esperar que es pongui el sol.
Primer
vas fer cara de sorpresa, i després vas riure de tu mateix.
I em vas dir :
-
Sempre em penso que sóc a casa !
En
efecte. Quan als Estats Units és migdia, el sol, tothom ho
sap, es pon a França. Si es pogués anar a
França en un minut es podria assistir a la posta de sol.
Malauradament França està massa lluny. Però,
al teu petit planeta, en tenies prou fent córrer la cadira
un quants passos. I miraves el crepuscle cada cop que en tenies
ganes...
-
Un dia, vaig veure pondre's el sol, quanranta-tres vegades !
I
al cap d'una mica afegies:
-
Saps... quan estàs així de trist t'agraden les
postes de sol...
-
El dia de les quaranta-tres vegades estaves així de trist,
¿ doncs ?
Però
el petit príncep no va respondre.