VIII
De
seguida la vaig aprendre a conèixer millor, aquella flor.
Al planeta del petit princep smpre hi havia hagut flors molt
senzilles adornades amb una sola fila de pètalsi que no
ocupaven gens de lloc ni molestaven ningú. Apareixien un
bon matí a l'herba i després, al vespre, s'apagaven.
Però aquella havia germinat un dia, d'una llavor arribada
no se sap d'on, i el petit príncep havia vigilat de molt a
la vora aquell branquilló que no s'assemblava gens als
altres branquillons. Podia ser un espècie nova de baobab.
Però l'arbust de seguida va parar de créixer i va
començar a preparar una flor. El petit príncep, que
assistia a la instal.lació d'una poncella enorme, veia
venir que en sortiria una aparició miraculosa, però
la flor no acabava mai les preparacions per ser bonica, ben
protegida en la seva cambra verda. Anava triant amb cura els seus
colors. Es vestia lentament, s'ajustava els pètals un per
un. No volia sortir tota arrugada, com les roselles. Volia
aparèixer amb tota l'esplendor de la bellesa. Sí
senyor. Era molt presumida ! Aquell empolainament miteriós
havia durat dies i dies. I vet aquí que un matí,
just a l'hora que surt el sol, es va deixar veure.
I
ella, que havia treballat amb tanta precisió, va dir, fent
un badall:
-
Ai !, m'acabo de despertar... Perdona... Encara vaig tota
despentinada...
El
petit príncep, aleshores, no va poder contenir
l'admiració:
-
Que bonica que ets!
-
Oi que sí - va respondre suaument la flor -. I he nascut al
mateix temps que el sol...
El
petit príncep ja va endevinar que no era gaire modesta,
però era tan commovedora!
-
Em sembla que és hora d'esmorzar- havia afegit de seguida
-, si fossis tan amable de pensar en mi...
I
el petit príncep, tot confús, havia anat a buscar
una regadora d'aigua fresca i havia servit la flor.
Així
ella, de seguida, l'havia començat a turmentar amb la seva
vanitat un mica espantadissa. Un dia, per exemple, parlant de les
quatre espines que tenia, li havia dit al petit
príncep:
-
Poden venir, els tigres, amb les seves urpes!
-
No n'hi ha de tigres en el meu planeta - havia objectat el petit
príncep -, i a més els tigres no megen herba.
-
No sóc cap herba - havia respost suaument la flor.
-
Perdona...
-
No em fan gens de por els tigres, però no suporto els
corrents d'aire. No tindries un paravent ?
"No
suporta els corrents d'aire... ja és mala sort, per una
planta" havia observat el petit príncep. "Aquesta flor
és ben complicada..."
-
Al vespre posa'm sota una campana de vidre. Fa molt de fred a casa
teva. No ho tens ben muntat. Al lloc d'on vinc...
Però
s'havia interromput. Havia arribat en forma de llavor. No havia
pogut conèixer res dels altres mons. Humiliada d'haver-se
deixat sorprendre preparant una mentida tan ingènua, havia
tossit dues o tres vegades per fer confondre el petit
príncep:
-
¿ I el paravent ?...
-
Ara anava a buscar-lo, però m'estaves parlant!
Aleshores
ella havia exgerat la tos per fer-li venir remordiments de tota
manera.
Així
el petit príncep, tot i la bona voluntat del seu amor, de
seguida havia dubtat de la flor. S'havia pres seriosament alguna
paraula sense importància i s'havia posat trist.-
No l'hauria hagut d'escoltar - va confiar-me un dia -, no s'han
d'escoltar mai, les flors. S'han de mirar i s'han d'olorar. La
meva perfumava tot el planeta, però no en vaig saber
gaudir. Aquesta història de les urpes, que m'havia fet
posar tan nerviós m'hauria hagut d'entendrir
També
em va confiar:
-
No vaig saber entendre res, aleshores ! L'hauria hagut de jutjar
pels actes i no per les paraules. Em perfumava i m'il.luminava. No
hauria hagut de fugir mai, jo ! HAuria hagut d'endevinar la
tendresa darreres les seves pobres astúcies. Les flors
són tan contradictòries! Però era massa jove
per saber-la estimar."
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|